Antoni M. Bonet, Vicent Borràs, Diego Barber i Cristina Fuster guanyen els Premis Altea de Literatura i Investigació 2019

Josep Martínez, Mestre Josep, el narrador, poeta, assagista, periodista i dramaturgalteà, es reconegut amb el Premi Estela d’Honor 2019.

Els Premis Altea de Literatura i Investigació han celebrat la seua tercera edició envoltats deles més de 200 persones que hi van assistir anit a la gala d’entrega d’estos guardons celebrada al Mirador de Palau Altea.

L’acte, que va comptar amb l’assistència d’una nombrosa representació institucional, va estar presidit per l’alcalde d’Altea, Jaume Llinares. Entre els assistents es trobava Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme; acompanyat per la subdirectora general de l’àrea, Nathalie Torres; Tatiana Sentamans, vicerectora de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat Miguel Hernández; Ferran Isabel, director del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant; Encarna Cuenca, presidenta del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana; José Ferrándiz, director de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert;José Miguel Cortés, president de la Fundació Caixaltea; els regidors de la corporació municipal; així com una destacada presència de personalitats de la cultura i la societat alteana. Tots ells van ser rebuts per l’alcalde d’Altea, Jaume Llinares; el regidor de Cultura, Diego Zaragozí i Joan Borja,  director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant i impulsor d’estos premis.

L’esdeveniment literari va ser conduït pel comunicador i locutor radiofònic Ferran Cortés i, com és ja tradició, el fil musical de la galava córrer a càrrec de l’Orquestra Blava de la Societat Filharmònica Alteanense. Obria l’acte Joan Borja que;abans de donar pas al regidor de Cultura, Diego Zaragozí, encarregat de donarla benvinguda institucional; va parlar de la destacada trajectòria de Josep Martínez Orozco (Altea, 1882-1949), el Premi Estela d’Honor 2019. Així, explicava que va ser novel·lista, periodista, poeta, dramaturg i gestor cultural. L’any 1930 es va instal·lar a Buenos Aires, on va crear una editorial pròpia: l’Editorial Altea, que va començar a mostrar-se activa el 1936. Mestre Josep hi va publicar el volum de teatre ‘Después y otrascomedias’ (1936); la novel·la ‘Hombres y mujeres’ (Política en Leonia) (1936); el treball presentat al II Congrés Internacional d’Història d’Amèrica ‘Origen del che’ (1937); la segona edició de la novel·la ‘El pagano’ (Vida en la Argentina) (1938; editada originalment en Librería del Colegio, Buenos Aires, 1935); el recull de «comediasrelámpago y diálogos» ‘Amor al escondite’ (1938); i, finalment, el curiosíssim i celebradíssim «recetariorimado» ‘El libro del buenarroz’ (1943).

També en aquesta Editorial Altea de Buenos Aires va publicar en valencià la «comèdia de mariners» ‘Salvament’ (1938), ambientada a Altea. Els assistents a la gala van rebre en una reedició realitzada per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, amb la coordinació de Joan Borja, que també s’ha encarregat de la introducció. Esta nova edició de ‘Salvament’ va acompanyada de les il·lustracions que el pintor Batiste San Rok va fer per a una edició del grup Bèrnia amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor l’any 1982.

Com va explicar Borja, “Josep Martínez Orozco era amic personal de Federico Garcia Lorca, i el va acollir i promocionar en el memorable viatge que l’autor de Fuente Vaqueros a fer a Buenos Aires l’any 1933, com també en l’estrena teatral de ‘Bodas de sangre’ i en el notabilíssim ressò de la premsa bonaerenca’’.

Seguidament, va tenir lloc el lliurament d’este primer premi de la nit, l’Estela d’Honor, en homenatge a Josep Martínez Orozco, el Mestre Josep. Diego Zaragozí feia entrega del trofeu, una reproducció de l’estela funerària ibèrica d’Altea la Vella, a Carlos Martínez, nét de Pedro Martínez Orozco, germà Josep Martínez Orozco,que recollia emocionat este trofeu en nom de la família. Durant el seu parlament varecordar amb orgull la memòria de Martínez Orozco i la seua estima cap a Altea durant els anys que hi va viure a Argentina: ‘’Era amic personal de Manuel Azañaal Ministeri de Treball i, posteriorment, el va nombrar agregat cultural de l’Ambaixada Espanyola a Buenos Aires. Allí va fundar l’editorial Altea, va editar llibres en valencià i publicar articles en distints mitjans de comunicació. Era amic dels seus amis i, fins i tot, va ser amfitrió de Federico García Lorca’’.

Per la seua part, Diego Zaragozí va posar en valor la figura de Martínez Orozco,‘’un personatge tan oblidat com excepcional’’, i destacava la seua prolífica tasca a l’àmbit literari, periodístic i cultural. El regidor va agrair la presència a l’acte dels familiars de l’homenatjat. A més d’això, va situar els Premis com una de les activitats més importants de la programació cultural d’Altea i fonamentals perquè Altea aconseguira el reconeixement de capital cultural valenciana.

Després del sopar va ser el torn de conèixer els guanyadors dela tercera edició dels Premis Altea de Literatura i Investigació. José Ferrándiz, director de l’IAC Juan Gil-Albert, va ser l’encarregat de presentar el Premi Francesc Martínez i Martínez d’Assaig i Investigació, dotat amb 2.000 euros, que patrocina l’IAC Juan Gil-Albert, que va recaure en l’obra ‘Emigració Altea-Argentina’ de Diego Barber i Cristina Fuster.

Els autors rebien el trofeu Penell, obra de Serafín Cortés, de mans del director de l’IAC Juan Gil-Albert, per este projecte d’investigació que mostra en una primera part les causes que van motivar l’èxode d’alteans a l’Argentina, en un fenomen que s’inicia en el tercer quart del segle XIX i que arriba pràcticament fins a finals de la dècada dels cinquanta del segle XX. En una segona part, el treball inclou una relació seleccionada de fitxes familiars d’emigrants alteans a Argentina, amb la seua descendència.

Finalment, es mostra el fet que la revista Altea va servir de nexe d’unió entre la comunitat establerta a l’Argentina i la que es va quedar a Altea, ja que van ser moltes les notícies, els articles i els documents publicats durant els anys trenta del segle passat, que explicaven què els passava, en aquelles terres llatinoamericanes, als alteans allà residents. Les pàgines de la revista Altea van mantenir totes les famílies informades i relacionades fins a l’arribada de la Guerra Civil l’any 1936.

En declaracions dels autors: “El premi ve a ser per a nosaltres com un justificant o una validació que ens demostra encertats en la idea que aquesta investigació era molt important, en tant que tracta de mostrar quanta sensibilitat, alegria o tristesa hi ha darrere d’un procés migratori com aquest, que involucra totes les famílies alteanes i els seus parents allà a l’Argentina. El llibre no solament és important perquè mostra el que va passar, sinó també perquè podem reconéixer en les imatges i els documents els nostres familiars que se’n van anar a l’Argentina, i amb els quals alguns encara continuen tenint contacte. Altres potser el van perdre, però creiem que és possible que el puguen tornar a recuperar. Expliquem una part de la història alteana que mai s’havia analitzat. Gran part de la investigació és inèdita i està basada en dades familiars, documents, passaports, cèdules de nacionalitat, partides de naixement, etc. Tot això ens ha aportat l’explicació per a preguntes concretes sobre què va passar i com”.

Així mateix, afirmaven “nosaltres rebem aquest premi com un homenatge als emprenedors que se’n van anar d’una manera tan valenta: venent terres i propietats per ajudar les seues famílies i embarcar-se en una llarga travessia cap a un destí del qual es coneixia poc. Vam descobrir que, allí a l’Argentina, algunes persones encara parlen valencià a casa, i amb els fills. I que molts continuen fent paelles”.

A continuació, va ser el torn de presentar el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, dotat amb 3.000 euros, que patrocina l’Ajuntament d’Altea, i que van entregar Tatiana Sentamans, vicerectora de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat Miguel Hernández i Ferran Isabel, director del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant. L’obra guanyadora del trofeu Aila, que ha estat a càrrec de l’Àrea d’Escultura de la Facultat de Belles Arts d’Altea, va ser ‘El iaio a Nova York’ de Vicent Borràs.

L’autor manifestava en les seues declaracions que “m’ha costat prop de vint anys trobar el to i, sobretot, el punt de vista per a escriure aquesta història que intenta plantejar obertament als més joves un tema tan difícil com és l’acceptació de la mort. Tot va arrancar quan el meu fill amb els seus 5 anys em va preguntar sobre la mort. Em van fallar les respostes. Ara el meu fill té vint-i-cinc anys”.

Per a Borràs rebre el Premi Altea ‘’ha significat un veritable impuls i una injecció de moral. Això ho podríem dir de tots els premis, però aquest arriba en un moment de la meua trajectòria en què s’imposava un canvi i apuntar-me a un projecte nou i amb voluntat de futur tan engrescador com els Premis Altea i Aila edicions’’.

Seguidament, es va presentar l’últim dels premis de la nit i el de major dotació, amb 5.000 euros. El Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, representat amb el trofeu La mà del sol, de Pepe Azorín, per part del president de la Fundació Caixaltea, que patrocina el guardó, José Miguel Cortés. L’obra guanyadora va ser ‘D’amor res’ de l’autor Antoni M. Bonet.

Com manifestava l’escriptor “en‘D’amor res’ trobem un recorregut entre autors literaris, poetes, narradors, on es trau la vesant humana: aqueixa vesant que queda oculta a la fosca de l’oblit quan només suren els èxits de les obres. Des del gran poeta nostre, el clàssic Ausiàs March, fins al preromàntic alemany Heinrich Von Kleist, hi ha un univers de diferència a l’hora de percebre el món que ens pertoca viure. Entremig, la vitalitat de Cèsar Borja o del general Da Conte pessigant el cul de la joia existencial. En ‘D’amor res’ aquesta xarxa d’inversemblants històries fa que el llibre siga un venturós itinerari que paga la pena transitar”.

“La lectura ‘D’amor res’, -afegia l’autor-, suposa mirar al darrere de l’espill. I, a més, trobar el que mai no s’havia dit dels protagonistes d’aquests relats. L’usuari lector interactuarà mentalment com amb qualsevol altre terminal electrònic, i crec que experimentarà al si de la imaginació un desplegament pirotècnic enlluernador”.

L’alcalde d’Alteava ser l’encarregat de tancar l’acte. Jaume Llinares dedicava paraules de felicitació per als guanyadors dels Premis Altea de Literatura i Investigació en cadascuna de les seues modalitats. Seguidament donava les gràcies per la implicació de totes les persones i institucions que han donat suport a estos premis, com ara: Caixaltea, l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert; l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández d’Elx i al jurat dels Premis. Jaume Llinares també va dedicar paraules de gratitud cap a Joan Borja, impulsor d’estos premis, juntament amb l’Ajuntament d’Altea.

Llinares afirmava que “els Premis Altea de Literatura i Investigació ocupen ja un espai rellevant a l’àmbit de les lletres i la cultura en la nostra llengua. Han rebut una magnífica acollida per part del sector literari. Des de la primera edició, els participants han superat les expectatives de l’organització; els Premis Altea tenen presència a les fires de llibres i les obres guanyadores s’han presentat davant el públic en nombroses ocasions”. “A més d’això, -afegia-, estos són els Premis de la capitalitat cultural. Una capitalitat que estrenarem en pocs dies,el pròxim 25 d’abril. Estàvem convençuts que Altea mereixia ser Capital Cultural, per tradició i pel treball que s’ha portat a terme en els últims anys al respecte, com estos Premis que hui celebrem, i així ho va entendre també la Conselleria de Cultura”.

L’alcalde també destacava l’aposta cultural de l’Ajuntament d’Altea, “perquè creiem que la inversió en este aspecte és un bé d’interès públic: indueix el benestar econòmic, és un actiu del sistema educatiu, un catalitzador cívic i una garantia de transmissió cultural a les noves generacions”.

Jaume Llinares concloïa desitjant un llarg recorregut a este projecte i remarcant els objectiusdels Premis Altea: “pretenen potenciar la creativitat, compartir el coneixement i invertir en nous talents. En definitiva, obrir noves perspectives a la creació i la investigació”.

Leave a Reply