Responsabilitat individual, per Adri Valls

Entrem en una nova fase en la qual, a partir d’una sèrie de normes i indicacions imposades pel Ministeri de Sanitat, se’ns permetrà entre diferents franges horàries, l’eixida al carrer per a passejar (de manera individual o amb qui es convisca), i practicar esport no professional el qual haurà de realitzar-se de manera individual. Les restriccions disminuiràn a poc a poc, fins a arribar a una “normalitat” en quant a llibertat de moviment  reunió i activitat laboral es refereix. 

 Aquests fets  ens poden portar a plantejar una sèrie de qüestions, dubtes, reflexions, i/o debats personals o familiars, on entra en escena la responsabilitat per al compliment de totes i cadascuna de les mesures que han sigut implementades pel Govern. Obrint pas així a una nova forma de vida en la qual ens haurem de previndre i protegir per parts iguals,  els uns als altres. 

És ara quan hem d’aportar el nostre granet d’arena i obeir les indicacions donades, oblidant les infinites ganes d’estar amb la família, amics, parelles, o fins i tot de treballar, però és ací, en estos moments, on hem de recordar-nos de tot això, que lamentablement ens ha tocat viure; d’eixos 50 llargs dies de confinament, a prop i lluny de tot i tots al mateix temps,  del cessament de quasi tota l’activitat laboral del país, que ha enfonsat l’economia de moltes famílies, empreses, treballadors, autònoms…

Comportem-nos! Donem exemple de solidaritat, i sobretot, no oblidar a les més de 25.000 persones mortes, ni a tots els sanitaris que s’han deixat la pell doblegant torns i esprement-se al màxim per a poder atendre a tots els pacients possibles. Per tots ells, per tots nosaltres, cuidem tots de tots quan vagen disminuint les restriccions horàries per a eixir al carrer. No actuem com si res haguera passat, perquè  tot el que s’ha aconseguit fins ara haurà sigut en va, i perquè tornarem al confinament, al no poder fer tot el que féiem abans del virus. Només el poble salva al poble.

Leave a Reply